A CASA

Descobrir noves emocions és també una manera de créixer



Us vull compartir l'experiència d'una amiga, perquè ella ha viscut el confinament d'una manera diferent a la nostra i crec que de totes les experiències se n'aprèn.


"Estem en temps difícils, mai ens havia passat una cosa així, i per tant, mai havíem sentit el que estem sentint ara. El Coronavirus ens està colpint de forma que encara no podem valorar, però és una oportunitat per reflexionar-hi cada dia, i descobrir una miqueta més de nosaltres mateixos.

Avui, d’entre totes les emocions que estem sentint, que són moltíssimes, us vull parlar d’un sentiment nou que no tenia identificat i que ni tant sols sé posar-li nom, però seria alguna cosa així com SOLIDARITAT COL.LECTIVA o fins i tot PATRIÒTICA. Sí, sona fort, us explico:


Per motius que no venen al cas em trobava fora del país quan tot es va parar. Vaig valorar tornar a casa o arriscar-me a pujar un avió, però amb la família vam decidir que jo em quedés on estava, ja que semblava una zona més segura, i un avió era un risc de contagi innecessari. Allà on estava em trobava segura i semblava que 15 dies passarien ràpid i podria tornar a casa tranquil·lament quan tot hagués passat. A més, visc sola i, si decidia tornar, no podria estar a prop dels meus.


I així ho vaig fer, convençuda de la meva decisió, però amb el cor dividit i una remor per dins.

Malgrat la distancia jo seguia connectada a casa, i gràcies a les noves tecnologies, més que mai. Vaig activar-me les alertes del twitter i tot el dia estava pendent del que passava a casa.

I, tot i no estar obligada a confinar-me, ho vaig fer igualment, en la mesura que podia. No em semblava bé estar lliure mentre, el meu poble no ho estava.


Veia la meva gent, coneguts o no, en confinament, com els passaven les hores lentament, i jo allà, lluny, lliure si volia, mirant i rient amb els memes que la gent avorrida no parava de pujar a les xarxes, als grups de whatsapp, emocionant-me amb les cantades i aplaudiments als balcons, les notícies terribles de les condicions precàries del personal sanitari, les xifres que creixien sense parar, els desgavells dels que manen, i va començar a créixer en mi el desig imparable de tornar a casa a confinar-me amb tots vosaltres i així afrontar tots junts el futur cada cop més incert. Era irracional voler tornar a casa per estar sola, arriscant-me durant el viatge, per sentir el que sentíeu tots i totes, per formar part d’aquest moment en comú, per aplaudir als balcons cada dia amb força, i plorava molt. Plorava perquè tenia por de contagiar-me pel camí, i perquè em tirava la terra i la gent i sentia que havia de tornar i alhora m’aterrava el viatge: un viatge que havia fet mil cops abans i era una rutina fins i tot agradable, ara se’m feia una muntanya inaccessible.

Finalment, quan ja quedaven poquíssims vols i els anaven anul.lant dia rere dia, vaig decidir-me a tornar, 17 dies després.. Ningú ho va entendre allà on estava: em deien, deixes un lloc segur enmig d'una pandèmia, on estàs ben acompanyada, arriscant-te, per anar a tancar-te a casa, sola? Si, és molt difícil d’explicar, no té cap sentit. No parava de donar-li voltes i voltes, i per això vaig reflexionar-hi, i vaig identificar aquest sentiment nou que us estic descrivint.

Quan vaig arribar a casa, després d'hores de moltíssima tensió, que m'ha passat factura físicament, desinfectar tot el que duia, deixar la maleta a fora, les sabates, dutxar-me, etc.. vaig sentir-me en pau.

I així segueixo, sola a casa, però confinada amb vosaltres, amb la mateixa por que vosaltres, agraïda perquè no tinc cap afectat pel virus entre els meus i per les noves vivències que m'està aportant aquest moment, malgrat el futur incert que ens depara, però sobretot, estic en pau."


Intentem treure'n el màxim de positiu d'aquest moment #COVID_19, observem quins son els #valors que prevalen aquests dies, com es modifiquen les nostres prioritats, com hem canviat la nostra comunicació. Tenim una oportunitat única (esperem) per aprendre i créixer, perquè #totsortiràbé.


#JOEMQUEDOACASA .....i TU?


Marta Fosses

Arterapeuta Culinària Macrobiótica

18 vistas0 comentarios

Entradas Recientes

Ver todo
Colabora con:
logo_web.jpg
esmaca.png
masenit-logo.png
biospirit.png
energía consciente con macrobiótica
bioterapia personal y artbiótica
alimentación y vida saludables
Política de privacidad
Política de cookies
Aviso legal